dissabte, 7 de novembre de 2015

TARDOR - DE LA SALUT AL FAR



T’apropes tan lentament que quasi ni et percebo i quan m’adono no puc fer altra cosa que admirar la teva discreta, subtil i  dolça bellesa. Vestida amb faldons d’or danses per tot l’entorn amb la mateixa parsimònia que un galant feixuc i pocatraça, a tots ens cal un temps per adaptar-nos. A la vora dels rius t’esperaven las fràgils salamandres, els camins restaven polsosos, despullats, frisant perquè els cobrissis d’una estora de fulles banyades de rosada, t’esperava la lluna, el sol de mitja tarda,  i la pluja i el vent, l’univers tot sencer segur que t’esperava, i t’esperava jo,  perdudament de tu enamorada. Et festejaré tota, cada dia, fins que et despullis, fins que cada racó del teva presència quedi reduïda a parracs, maleïdes les agulles que et muden amb puntades maldestres i trencadissos fils, duren tan poc ta refinades gales. Ara i aquí vull ser una salamandra, camí desert, sol tebi o suau plugim, vull ser i no sé; Com t’ho diria? Qualsevol cosa  menys cos, anodina matèria, per  viure en tu mentre visquis en mi,  i després... arribarà l’hivern i els rellotges de nou es posaran en dansa i jo t’esperaré atiant els records dels moments compartits.













3 comentaris:

Ramon Roura i Grabulosa ha dit...

Preciós reportatge. La tardor es espectacular en aquest tros de terra.

Cinto Soler ha dit...

Precioses fotos a veure si aquesta setmana i puc anar hi i tinc sort de trovar ho amb bonics colors de tardor ,

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, bona prosa i bona fotografia, en la segona foto has fet una bona feina amb els cables elèctrics, jo el dissabte dia 7 també hi vaig ser pro de vesprada i per salvar-los vaig encarar la cambra mes amunt, al mati a roques encantades que per cert feia un sol de jutges per fer fotos, pro es va fer el que es va poguer. quasi ens creuem, una abraçada i endavant.