dissabte, 17 de gener de 2015

SALT DEL MOLÍ DE SALGUERA- VIDRÀ










Amb el mestre Cinto, tot un privilegi.




No sé per què m’encisen tant i tant els salts d’aigua, les gorgues, algú em va dir una vegada que  podria ser perquè jo en una altra vida, probablement, vaig ser una nimfa d’aigua i que per això i tinc tanta tirada, m’agrada aquesta teoria, qui em coneix  sap que podria ser ben cert ja que on millor m’estic, on més integrada em sento és entre arbredes, trepitjant molsa, enfilada a un turó, envoltada pel soroll que fa l’aigua quan llisca entre les pedres i es precipita saltants enllà, a un pam del cel però arrelada a la terra humida. Nimfa, sargantana, granoteta, tant se val, qui sap...  Vidrà, sempre un bon record, un xic nostàlgic, d’aquesta mena de nostàlgia que esgarrapa el cor,   poder tornar,  un regal.

2 comentaris:

Cinto Soler ha dit...

Veig que tu i la nova joguina vos enteneu molt be totes les fotos me agraden pero la segona una pasada petoooo !!!!

Josep Balius Planellas ha dit...

Molt bones fotos acompanyades de la prosa que et caracteritza, comparteixo amb en Cinto lo de la segona foto, esta presa amb una perspectiva diferent, molt bona. Una abraçada i endavant.