dimecres, 18 de març de 2015

REPETIR MONTSENY NO ÉS REPETIR, ÉS NOVAMENT DESCOBRIR

















Tantes vegades, més, totes,  i mai no en tinc prou. Arribo i escolto el silenci que dansa entre els faigs i el reconec com mai no n’he reconegut cap d’altre. Et sé cada racó i malgrat tot cada cop em sorprens i m’enamores. Avui, he deixat petjades en un mantell de neu, flonja, blanca, potser la darrera d’aquest hivern que ja agonitza, he albirat els brancatges que s’enfilen  altius, nusos, esperant la carícia del sol per brotar lluminosos i esplèndids.  M’he acomiadat abraçant-me a un faig   amb recança per haver de marxar i amb ganes renovades de tornar a caminar-te.

6 comentaris:

Cinto Soler ha dit...

Fantasticas fotos amb una narracio excelent no es pot demanar mes fantastic !!!

Anna ha dit...

Gràcies Cinto!!! Un petonàs.

Anna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Raymon ha dit...

Efectivament per molt que tornis el mateix lloc sempre hi ha algun detall, imatge diferent que els anem visualitzant cada vegada que hi tornem i a més si són amb diferents estacions de l'any, potser brutal el canvi.

M'ha agradat molt aquestes fotos on saps ressaltar el detall que t'interessa, com sempre fantàstiques.

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, com sempre superante, magnifiques fotos i la prosa final per ajudar a fer sentir el sentiment que es gaudeix al passejar per aquest espai natural. Una abraçada i endavant.

klintxifood ha dit...

Precioses fotos com sempre.
Unes tonalitats que m'encanten...
Enhorabona!