dilluns, 24 d’agost de 2015

EL CANIGÓ (2786)



Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.

Jacint Verdaguer, Canigó (poema) (p. 27-28)



Faig cim del Canigó amb la meva gent, companys de camí i xiruques, de converses pausades, d'entrepans asseguts al terra sota un cel blau que enamora. Gent que parla per dir alguna cosa, gent que escolta, gent que estimo i m'estima... no cal que ens ho diguem.


ARRIBEM AL CAPVESPRE

REFUGI DE CORTALETS


FITA I ALLÀ... EL CIM DEL CANIGÓ.
I SI M'HI QUEDO...

EL CAMÍ QUE PURIFICA


2 comentaris:

Cinto Soler ha dit...

Precios reportage i no dic res de les fotos fantasticas totes pero les de cap el cap vespre dignes del millor professional el indret una passada no se perque els llocs mes bonics els veren fer tan amunt petooo !!!

Josep Balius Planellas ha dit...

Noia no com t'ho fas pro fas uns reportatges força bonics, no amb canso mai de mirar-los. Una abraçada i endavant.