diumenge, 20 de setembre del 2015

Cal mirar sempre el nostre voltant perquè fins i tot en el racó més inhòspit,ombrívol, escardat i eixut, trobarem,  si ho sabem reconèixer,  els petits i preuats miracles que ens ofereix la natura. No demana res a canvi, respecta potser, falta li fa. A punt per encertar l'estació més dolça de l'any, a punt d'omplir-me els ulls de regalims daurats i seductors terrosos, a punt per escoltar la melodia de l'aigua lliscant rierol avall, els cruixir de les branques dessota dels meus peus, descalços, de vegades, per notar la suavitat de la molsa i les pessigolles de les sedoses fulles del faig. Estic a punt...
















 

3 comentaris:

JaumeCor ha dit...

fantàstiques!!!!!!!!

Cinto soler ha dit...

Ostra genial ara si que me he perdut no se si son millors les fotos o la teva poesia has nescut per les dues coses endevant Anna una abraçada !!! ep i un petonas ....

Josep Balius Planellas ha dit...

Que vols que et digui Anna, es meravellós, una abraçada i endavant.