dimarts, 17 de gener del 2012

EL BALCÓ DELS MEUS SOMNIS


Al balcó dels meus somnis  no li calen finestres ni barrots. No té candau  ni clau,   només un banc de pedra per reposar una estona i albirar més enllà. El vent,  transita sempre a prop i sembla que ens murmuri, a cau d’orella,  secrets que ningú sap, secrets que sap tothom.  
Allà, aixopluc del món el vent em va preguntar: Cap a on vas?
I jo li vaig respondre: En lloc, he vingut per quedar-me.  

 
El balcón de mis sueños no necesita ni ventanas  ni barrotes. No tiene ni llave ni candado, solamente un banco de piedra dónde reposar un ratito y observar más allá. El viento, transita siempre cerca y a veces  parece murmurarnos al oído secretos que nadie conoce, secretos que conoce todo el mundo.

Allí, a cobijo del mundo,  el viento me preguntó: ¿Hacía dónde vas?

Y yo le respondí: A ninguna parte, vine para quedarme.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaya nubes Anna (nubols y nubols en el mar).
Un abrazo

Anna ha dit...

De mar...?? La foto está tomada a 1700 metros de altitud, justo en el Turó de l'Home.
Aclaración nubols y nubols en el mar, porfa.
Muak!

ferran ha dit...

Ha través d'altres companys he arribat fins aquí, i m'ha encantat el teu bloc i les teves excel · lents fotografías.Amb teu permís em quedo.
Ha partir d'avui ja tens un altre seguidor, seguiré la teva obra.
col · loco un enllaç del teu bloc al meu. http://fotoferrangarcia.blogspot.com Des de Catalunya Spain, una abraçada Fins sempre

Ferran

elrincondeanita ha dit...

Precioso...parece estar en el mismisimo cielo!!
Muy bueno el texto...
saludos Anna!!