diumenge, 3 de març del 2013

SOL PLUJA I SILENCI

I novament el sol,
després que la pluja sacsegés,
fins i tot, les ànimes més quietes.
I novament silenci,
necessari com l’aire, 
i els colors de la tarda que esdevenen poesia.
Enderrocar per tornar a construir,
si tu ho vols,
alleujant el dolor, guarint ferides,
cercant nous acords per restablir l’ordre de les coses.
 
De sol, pluja i silenci podem parlar-ne
si tu ho vols, és clar, sempre que vulguis.
 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh!
Autèntics focs nuclears, solars en aquest cas, que juguen amb l'atmosfera del planeta produïnt tot aquest esclat de colors vius però apacibles.

Senzillament preciòs.

podi-.

Salomé Guadalupe Ingelmo ha dit...

Así lo creo, es siempre posible. Hay además una invisible balanza que pugna por no someterse a fuerzas impuestas. Y todo, antes o después, vuelve al lugar que le corresponde. Besos.

Anònim ha dit...

Bonitos temas de que hablar, así como el colorido de la foto.
Un abrazo