diumenge, 9 de febrer de 2014

QUE POC EM CAL



Que poc em cal per  sentir-me plena i alhora buidar-me tota jo del què m’és feixuc  i prou que em pesa. Que poc  em cal si et tinc a prop i compartim el vent que se’ns enfila peus enllà,  i es recargola com una serpentina cintura amunt i puja juganer i se’m penja dels rinxols, arriba i se’n va, se’n va i torna.  L’aigua murmura vocables argentats, salten i llisquen damunt i entre les pedres que pacientment esperen el frec d’una besada. Repiquen les campanes i m’aturo  entre arcades  per escoltar-les  i després...el silenci,m'envolta i m'acarona, sublim silenci que al final sempre s’ho  empassa tot. I en acabar, les llums, agenollant-se vençudes per les ombres, però un instant abans una explosió de foc, un quadre de colors, i novament, un nou miracle. Mirant-s'ho tot, la lluna encuriosida, me la miro i sembla,  talment,  que es gronxa d'una branca. Aquesta lluna d'avui, en quart creixent, serà meva per sempre, me l'he emportat a casa.

El meu agraïment més sincer a Kim Arredondo pel seu magnífic espai a facebook: Gorgues i salts d'aigua de Catalunya en el qual vaig descobrir aquest i altres  meravellosos gorgs i salts del nostre petit gran país. Gràcies també a tots els hi col·laboren amb les seves inestimables aportacions. 

Salt de Can Batlle (Santa Pau-La Garrotxa) 



 



Santa Pau (La Garrotxa)








Llac de Banyoles (Pla de l'Estany)






4 comentaris:

podi -. ha dit...

Un arbre que dóna llunes... Que dóna llunes perfectes!

podi-.

Rafel Oliver ha dit...

Unes fotos brillants Anna! El salt d'aigua fascinant! I de Santa Pau que cal dir, però t'has deixat les mongetes, ha, ha..
Molt bé!

Ramon Roura i Grabulosa ha dit...

Ostres Anna!! la del balcó enmig de l'arcada és fantàstica. I del de Can Batlle, com sempre, mostren un lloc encisador.

Josep Balius Planellas ha dit...

Anna, precioses fotos d'uns encisadors llocs; Santa Pau es un poble molt fotogènic, el salt es una de les meves assignatures pendents, tinc ganes d'anar-hi. Una abraçada i endavant.