Que poc em
cal per sentir-me plena i alhora buidar-me
tota jo del què m’és feixuc i prou que
em pesa. Que poc em cal si et tinc a
prop i compartim el vent que se’ns enfila peus enllà, i es recargola com una serpentina cintura
amunt i puja juganer i se’m penja dels rinxols, arriba i se’n va, se’n va i
torna. L’aigua murmura vocables argentats,
salten i llisquen damunt i entre les pedres que pacientment esperen el frec d’una
besada. Repiquen
les campanes i m’aturo entre arcades per escoltar-les i després...el silenci,m'envolta i m'acarona,
sublim silenci que al final sempre s’ho empassa tot. I en acabar, les llums, agenollant-se
vençudes per les ombres, però un instant abans una explosió de foc, un quadre
de colors, i novament, un nou miracle. Mirant-s'ho tot, la lluna encuriosida, me la miro i sembla, talment, que es gronxa d'una branca. Aquesta lluna d'avui, en quart creixent, serà meva per sempre, me l'he emportat a casa.
El meu agraïment més sincer a Kim Arredondo pel seu magnífic espai a facebook: Gorgues i salts d'aigua de Catalunya en el qual vaig descobrir aquest i altres meravellosos gorgs i salts del nostre petit gran país. Gràcies també a tots els hi col·laboren amb les seves inestimables aportacions.
 |
Salt de Can Batlle (Santa Pau-La Garrotxa) | |
|
|
|
|
 |
Santa Pau (La Garrotxa) |
 |
Llac de Banyoles (Pla de l'Estany) |