dilluns, 17 de febrer de 2014

T'ENYORAVA MONTSENY

No puc estar massa temps sense pujar al Montseny, em conec, és el meu lloc vital, allà on em carrego d'energia, descarrego la motxilla de "mals rotllos" i m'alimento de les bones vibracions de tot l'entorn. Quan s'acabi el meu temps entre asfalt i em duguin al cim de les Agudes estic segura que, d'una manera o altra, aconseguiré amalgamar-me amb aquest espai màgic i formar part d'algun faig, gota d'aigua, ocell. Sóc optimista? I per què no, potser algú em pot dir el contrari.

















 

3 comentaris:

klintxifood ha dit...

Molt bones fotos. Per mi tambe sempre ha estat màgic el Montseny. Potser pq sempre desde petit ha estat allà l'horitzó? Salut!

Josep Balius Planellas ha dit...

Anna,precioses fotos, el Montseny per mi es com un troc-et de Pirineu prop del mar, la primera foto amb els núvols i el contrast de l'aigua amb els catifars de fulles seques, un conjunt encisador. Una abraçada i endavant.

klintxifood ha dit...

Per cert.... coneixes cap on es que hi ha una forca enclastada e un faig. Em faria gracia veure-ho. Una abraçasa