dissabte, 27 de febrer de 2016

RACONS DE LES PLANES D'HOSTOLES
















És potser el murmuri que desprens quan llisques entre  pedres, el color que varia segons el fons que acull el teu pas, el silenci que envolta els racons on t'amagues, és potser... qui sap que és el què de tu m'enamora.  I on vas? Penso sempre, aigua que corre, que es filtre i que reneix. Voldria ser una aloge per habitar en els més bells indrets i emmirallar-me en bassals d'or i argent, qui saps si aquest amor per tu no és un record llunya, d'una altra vida, d'un altre temps, tot passa i tot retorna,  jo avui dona de fang, demà, potser,  aloge, dona d'aigua. 

3 comentaris:

Cinto Soler ha dit...

Buenooooo maravelloses fotos una passada molt bon trevall be i un dia memorable una abraçada !!!

Ana Manotas Cascos ha dit...

Sencillamente preciosas.

Josep Balius Planellas ha dit...

Molt bon recull Anna, quasi no se quina triar. Una abraçada i endavant.