dijous, 7 d’abril del 2011

HOSTALETS D'EN BAS


Et resisteixes a abandonar els cims que has vestit durant tota l’època hivernal; aquells que quasi bé toquen el cel guardaran la perpetuïtat de la teva blancor com a record fidel fins la propera anyada. Què no veus com floreixen els prats lloant la teva glòria? És temps de colors i de brunzit d’insectes, és temps de festeig  a l’ombra dels arbres, tu tornaràs, sempre tornes al Pirineu del meu cor i baixes i t’enfiles, blanca dama.  


Te resistes a abandonar las cumbres que has vestido durante toda la época invernal; aquellas que casi tocan el cielo guardarán la perpetuidad de tu blancura como recuerdo fiel hasta la próxima añada. ¿Qué no ves como florecen los prados alabando tu gloria? Es tiempo de colores y de zumbido de insectos, es tiempos de cortejos a la sombra de los árboles, tú volverás, siempre vuelves al Pirineo de mi corazón y bajas y te ensartas, blanca dama.



3 comentaris:

ANRAFERA ha dit...

Estupendo el encuadre y los tonos que has captados. Un lugar con encanto. Saludos.
Ramón

Jordi Lluís Pi ha dit...

Bones aquestes fotografies del Puigsacalm i dels Pirineus, des de la vall d'en Bas. Fà temps que no trepitjo la vall i m'han agafat ganes de anar-hi.

Gràcies pels teus comentaris sobre les meves fotografies. Tots perseguim el mateix: captar la Natura en totes les seves variants i disfrutar amb ella.

Fins aviat.

Anònim ha dit...

Tenías razon, son similares y desde luego que estupendas.
La de los cipreses me gusta mas por mejor encuadrada y lo agreste del pico; noto mucha diferencia a mejor con las primeras.
Una abraçada.