dijous, 8 de novembre del 2012

MIRA'M I DEIXA QUE ET MIRI




 

No us ha passat, de vegades, que quan mireu un paisatge, un racó, una flor...un  bolet, us sentiu recíprocament observats ? Com si allò que esteu admirant, allò que tot el vostre ésser vol absorbir perquè és,  en aquell instant ,  l’única cosa que importa, pel que respireu, vibreu i renaixeu, allò que esteu mirant, deia, us observés amb igual o més intensitat  que vosaltres ho feu?
Quina inventiva, no us en fieu mai d’un aprenent de poeta, tot i així ... jo sé que de vegades, algunes vegades,  allò que observo m’observa i me’n duc la seva mirada perpetua gravada a les pupil·les, com el primer amor que mai s’oblida.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan fa uns anys feia excursions jo sol pel Pirineu, sempre pensava que estava sent observat per les mateixes muntanyes i que tenien cura de mi.

podi-.

Anònim ha dit...

Unes imatges impressionants, tot i que, i només es una opinió, estaria bé que és veiéssin un xic més grans en els posts per no haver de clicar-hi damunt…

Anònim ha dit...

Gràcies per la visita!, t'enllaço al bloc.
Jo penso el mateix, mentres que la majeria de la gent en una foto veu un paisatge o un retrat, el que jo vull mostrar és el moment, aquell moment de pau en que surt l'explorador i escolta, observa i es deixa portar per aquell instant fins que surt la foto.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Que "setaza", estupendas tomas.
Saludos

marga gallardo ha dit...

Perfecto el foco a esta seta, y quizás lleves razón en que cuando observamos, la naturaleza también, ella nos observa a nosotros.
Saludos