Un passeig per
Banyoles és, sempre, haver encertat passar una estona màgica. Els voltants del seu llac hi ha racons que, per moltes
vegades que hi vagis, sempre tornen a captivar-te a extasiar-te. Dissabte calia
fer una escapada, massa dies sense agafar la Canon, l’enyorava tant que en lloc
d’una en vaig agafar dues, la “velleta” la dels meus amors, i la “nova”. -On vas
amb les dues màquines? Va preguntar en Pep. -Acabaràs baldada. Però jo
necessitava sentir la meva vella Canon novament prop del cor i la nova també
perquè al costat de l’altra s’acostumés a caminar al meu ritme. Vaig encertar,
les dues es complementen, s’inspiren, i em vaig adonar que la “vella”, encara
ha de donar molta guerra i que la nova, aprèn molt ràpid. Us deixo un petit
recull de moltes de les màgiques mirades que me'n vaig endur a casa.
5 comentaris:
Unes fotos molt maques!
De veritat que quan ja mono de fotos, Banyoles es un gran calmant, ha, ha...
Felicitats per aquestes fotos tan belles, Anna!
Hola Anna, bones fotos i bona passejada per l,estany. Per cert, quines són de la vella i quines de la nova?
Ramon la 4 i les 6 últimes són de la màquina vella, la resta de la nova. Què...????? Muuuuuuubien no????Petonàs.
Vas agafar un dia de colors ben macos. ...I els vas saber captar!
Feia temps, eh?
podi-.
Anna, senzillament meravellos, els colors, la perspectiva i els encantadors paratges del llac, has captat un entorn màgic; pot ser que jo també agafi la meva vella F1 i surti a fer un vol amb les dos maquines viam que passa. Un peto.
Publica un comentari a l'entrada